EMMALALTIR, [ENMALALTIR] v. n.

Caure malalt.

"E ell envelli e enmalalti e desijave sanitat per servir Deu, e errave ho, que devie pendre la malaltia ab paciencia."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. V, f. 91

"... e haver certa conexença de la sua mortalitat e recordacio del darrer dia molt tremolos de la sua mort, com hom, ço es saber, es fet no hom, e aço s esdeve com l om enmalalteix e, estant malalt, la malaltia creix."
Anònim Speculum peccatoris MS. A- 275, cap. IV. Bib. comunal de Bolonya

"D enmalaltir
o del guarir,
quant son mester,
la qui n sab fer
molt se n ajuda,
lo que s vol muda:"
Roig, Jaume Spill 6.103

"... e qui enmalaltira en nengun d aquests dies hira ventura que n leve jamay, e, si viu, viura tots temps pobre..."
MS. n. 216, f. lxxvj, c. Bib. Univ. València